dones en xarxa

La presència femenina en Twitter creix, mentre que el 2010 el 38,7% dels usuaris eren dones, en l'actualitat, aquesta xifra puja al 49,3%, segons l'estudi "Ús de Twitter a Espanya 2012", elaborat per la Associació Espanyola de l'Economia Digital (adigital), en el qual s'analitza quin és el perfil dels internautes que utilitzen aquesta xarxa social, quin tipus de continguts publiquen i quina és la seva relació amb les empreses i altres usuaris.

Amb més de 465 milions de comptes a nivell global, Twitter ha experimentat un creixement vertiginós i en l'actualitat segueix desenvolupant-se amb un milió de nous registres cada dia. Espanya, que es troba entre els 10 països del món amb major nombre d'usuaris, també destaca entre els tres més actius en volum de tweets.

A partir de les dades extretes de l'informe presentat per adigital, el 76,9% dels usuaris de la xarxa de microblogging té entre 25 i 44 anys, encara que el segment més actiu se situa entre els 35 i 44 anys (42,4% ). Una xifra que ha evolucionat pel que fa als resultats registrats per aquest mateix estudi fa dos anys, que establia que eren els internautes d'entre 25 i 34 anys els més dinàmics en aquest sentit. A més, el 80% dels enquestats tenen estudis superiors (el 52% compta amb un postgrau o màster), el 64% és treballador per compte aliè, el 26,6% és freelance o treballador per compte propi i el 6% es troba en situació d'atur.

D'altra banda, igual que en l'anàlisi de 2010, entre els enquestats que afirmen utilitzar Twitter, hi ha una gran majoria que resideix a Madrid i Catalunya (un 49,4% i un 24,6%, respectivament), mentre que Andalusia (5,6%) i el País Valencià (4,8%) els segueixen a distància.

El 70% dels entrevistats es connecta a Twitter des del seu smartphone

Pel que fa al medi a través del qual s'accedeix a Twitter, l'estudi realitzat per adigital posa de manifest que s'ha disparat l'ús de dispositius mòbils. Així l'ús dels smartphones passa d'un 37,9% el 2010 a un 70% el 2012, al igual que succeeix amb les tablets, que creixen des un 4,46% a un 29,3%.

El document també recull que en el 71,8% dels casos l'accés a aquesta xarxa es produeix diverses vegades al dia, i que prop del 57% publica com a mínim un tweet diari. El temps de permanència mitjana oscil · la entre els 10 i els 30 minuts en total (37,3%), mentre que un 36,6% declara que és menor a 10 minuts. Tot això suposa un lleuger augment amb relació a l'any anterior, en què el 40% dedicava menys de 10 minuts i el 25,8% entre 10 i 30 minuts.

En aquest sentit, tot i que el 20% dels enquestats asseguren que es troben permanentment connectats a Twitter, són les hores nocturnes les que registren una major activitat, segons declara el 34,7%, mentre que el matí queda relegada com la segona franja horària amb un 31,3% dels accessos.

Així mateix, el 47,3% dels professionals analitzats reconeix que utilitza alguna eina web per gestionar i mesurar el seu compte de Twitter. Un percentatge que s'ha vist duplicat en relació a l'estudi anterior, en el qual només el 25,2% aprofitava aquest tipus d'aplicacions.

Notícies, estudis i gràfics d'interès professional, els tweets més publicats

Pel que fa als continguts publicats, els participants en l'estudi es decanten majoritàriament cap a un ús professional (61%), més que personal (19%), tot i que un 21,5% afirma que combina tweets d'ambdues facetes de manera indistinta. D'aquesta manera, el 95,8% dels usuaris Twitteja notícies, estudis i gràfics d'interès professional, així com enllaços interessants (94,6%). El 93,4% fa retweets dels seus contactes i el 81,6% comenta o respon tweets. L'estudi també reflecteix que el 63,4% dels enquestats reconeix que utilitza Twitter com a canal per recomanar productes o serveis, i que un 61,9% afirma que també ho fa per compartir queixes.

Els usuaris volen trobar a les empreses a Twitter

El 90% dels usuaris participants en l'informe declara que segueix a alguna empresa, el que reflecteix un descens respecte a 2010, quan el percentatge ascendia al 94,9%. D'altra banda, un 68% manifesta que li agrada trobar a la xarxa a les empreses en què confia, mentre que només un 5,6% rebutja aquesta idea (dades que contrasten amb l'estudi anterior en què els percentatges eren 73, 5% i 2,8% respectivament).

El percentatge d'enquestats que es mostra disposat a rebre almenys un tweet diari de les empreses que confia i que puguin comportar un benefici puja a un 86,3%. No obstant això, un 9,9% al · lega que no desitja que li arribin aquest tipus de missatges, el que suposa un increment significatiu respecte a l'any 2010, moment en què es posicionava d'aquesta manera un 5,3%.

Present i futur de Twitter

Segons l'opinió dels usuaris que han respost a l'enquesta, en el futur Twitter adquirirà més rellevància com com a canal de comunicació (62,3%) i d'informació (59,4%). No obstant això, tot just un 14,3% considera que aquesta xarxa deixarà de ser un vehicle de referència de lliure expressió, per esdevenir un canal més i un 3,2% li augura un futur incert.

Article d'adigital

Una nueva maternidad. Reflexiones de mujeres en la red és un llibre fet des de la xarxa i amb la xarxa. És el resultat de l'aportació de quinze blogueres mares que han escrit les seves sensacions sobre la maternitat i posteriorment recopilades per Raquel Tasa.

La idea inicial del llibre era el d'oferir diverses sensacions sobre la maternitat i tenir clar que hi ha tantes maneres de viure la maternitat com de ser dones, “entenem el feminisme com una manera de ser dones i viure la maternitat al màxim, de vegades en contra del dictat de la societat. Una societat de forta arrel patriarcal. Per això també pensem que és important empoderar a la dona i ser conscients de la força que dóna la maternitat. Després de ser mare es veuen les coses des d'una altra perspectiva”, reflexiona Tasa.

El llibre tracta una mica de tot, des de la maternitat, l'alletament natural, els biberons.

Un dels temes més interessants és el del puerperio, la manca de desig sexual i que pot durar fins dos anys, encara que el cos estigui preparat físicament, “la teva natura no et demana sexe. I aquest és un tema que no es tracta molt, es parla de la quarantena, el sexe encara és un tabú.”

Raquel Tasa avança de que no es tracta de tornar a la caverna, com se les ha acusat de vegades, es tracta de que voler estar amb els fills és tan natural com no voler.

Front a l'aïllament, la xarxa, la mateixa que es troba a l'essència del llibre, ‘la tribu' “ cal recuperar el sentiment de tribu, de sentir-nos recolzades entre totes, perquè criar un fill és esgotador, i en aquest sentit les famílies més extenses d'abans es van substituint pels cercles de dones”, afirma l'autora.

El que uneix és que estem totes dintre de la maternitat amb apego, és a dir, parts naturals alletament, la pell amb pell. Tractar als nadons com a persones que saben i tenen necessitats. Els nadons reclamen estar amb la mare. Dintre de les autores, però hi ha de tot, hi ha dones més esotèriques.

La segona edició del llibre es va presentar a l'espai lletra petita dins l'activitat Compartint en família! A càrrec de la doula Aïda G. Quer, cada quart dimarts de mes a les 11h

Veure en línia : Femitic

Exposició: No ma

La Fotògrafa, Laura Cuch, especialitzada en antropologia, vol mostra a algunes dones que saben segur que no seran mares. En el marc del cicle de xerrades-col·loqui sobre les noves formes d'exercir la maternitat i l'opció de no ser mare, a partir dels canvis socioculturals contemporanis i els drets reproductius de les persones.

Entrada Gratuïta.

De dilluns, 21 de maig - Fins divendres, 08 de juny de 09 h a 14 h

Lloc: Centre d'Informació i Recursos per a les Dones de l'Ajuntament de Barcelona (CIRD). c/ Camèlies 36-38 bxs

Organitza: Centre d'Informació i Recursos per a les Dones de l'Ajuntament de Barcelona (CIRD)

Més informació: cird@bcn.cat, T. 932 850 357 i www.bcn.cat/dona

Projecció documentals: Em dic Llibertat i No s'accepten propines

Amb la intervenció de Marta Selva, historiadora i fundadora de Drac Màgic, i de Carme Porta, historiadora i directora de la col·lecció Tinta Fèmina de l'Editorial Trabucaire.

Dia: Dimecres, 23 de maig 19h

Lloc: La Cuina de l'Espai Francesca Bonnemaison. c/ Sant Pere més Baix, 7

Organitza: Espai Francesca Bonnemaison

Més informació: T. 934 022 762 i www.diba.cat/dones

Recital poètic: El món de Maria Àngels Anglada

Activitat iniciativa de l'Escola de la Dona ("Taller de lectura i escriptura: El món de Maria Àngels Anglada") impartit per Dolors Vinyoles. Rapsodes de Glòria Judal i Pep Moreno.

Aforament limitat. Entrada Gratuïta.

Dia: Dimecres, 16 de maig a les 18:10 h Lloc: Espai Francesca Bonnemaison. c/ Sant Pere Més Baix 7 Organitza: Espai Francesca Bonnemaison

Més informació: b.barcelona.fb@diba.cat i T. 932 687 360

Presentació del llibre "El tresor de l'Elna", un llibre infantil que vol donar les eines i els recursos adequats als infants que estan patint algun tipus d'abús i també als que no ho pateixen per a què aprenguin a dir que NO.

"L'Elna té set anys i li costa dir NO! Això fa que l'Elna acabi fent coses que no vol fer. Però la nit del seu aniversari, la lluna li mostrarà a l'Elna que, al seu interior, hi ha un tresor que la pot ajudar"

La presentació tindrà lloc el proper divendres 18 de maig a les 18.30h, a la Casa Golferich de Barcelona.

Les feministes indignades han tornat a les places amb dues fites sota el braç, per una banda l'obligat balanç de l'any i la mirada cap al futur. Cares somrients i mirades que ja són conegudes; aquest any no ha passat en va, la seva idiosincràsia és una dicotomia subjacent que saben portar molt bé perquè és la seva essència: les dues potes són, la integració dins el moviment del #15M i la constitució d'un nou feminisme.

El balanç de l'any ha estat més que positiu, el record del seu naixement com a una mancança del mateix moviment d'indignats que no tenia en compte el biaix de gènere: “El nostre naixement va ser al cap de quatre o cinc dies del 15M, amb la necessitat de moltes dones d'introduir un discurs feminista, en un discurs que ja s'estava fent i que era molt masculí, que no reconeixia la feina de les dones”, es va dir a l'assemblea d'ahir.

A partir del seu naixement, va venir la constitució en una comissió quan el moviment es va disgregar en els barris, “després d'allò ens continuem reunint setmanalment unes 25/30 dones. Continuem demanant perpetuar la visió de gènere, el llenguatge inclusiu, la transversalitat de les propostes, vàrem decidir treballar per a nosaltres, quan el 15M es va disgregar per barris, nosaltres vàrem decidir constituir-nos en comissió , i des d'aleshores hem fet nostres les reivindicacions feministes, com el dret al propi cos, a l'avortament lliure i gratuït, hem denunciat les violències contra les dones i no només les pròpia masclista, també la que prové de l'Estat. Som un bloc feminista amb actitud pròpia.”

En aquest periple, però, també ha estat l'esforç que com a organització s'ha fet i la superació de les formes assembleàries que creen asimetries de poder.

Ara, com fa un any, el repte és el de visibilitzar les discriminacions de les dones en el discurs general i fer veure que les injustícies sumen entre elles. Per això, segurament, una altra de les seves grans fites, aglutinar a les dones, i d'aquí que l'assemblea d'ahir estiguessin presents dones d'altres comissions com la d'educació, sanitat i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.

La fita inicial que era precisament la de transversalitzar el moviment, que la sensibilitat de gènere s'estengui per la resta de reivindicacions, així es va proposar la necessitat de la presència de les dones en una iniciativa per reformar la constitució. O la reclamació de la coeducació.

Un altre dels temes que va despertar interès va ser la de Laura Gómez, secretaria general de la CGT, en prisió preventia des dels fets de la vaga general, el 29 de març.

Un any de lluita que vol ser el començament d'un feminisme que es renova, tal i com va explicar Joana G. Glaenzer: "No hem tornat perquè no hem marxat mai, hem continuat, estem en el camí."

14 de maig
18h
Plaça Catalunya

17 de maig
16 hores
Organitza: Fundació Maria Aurèlia Capmany
C/Junta de comerç, 17 entresòl, Barcelona
A càrrec de Mónica Valencia, membre de l'organització
Cal confirmar assistència: a fmac@fmac.org o bé al 933011195.

Les feministes indignades han tornat a sortir a les places i als carrers com a part de les concentracions, manifestacions d'aquest cap de setmana amb motiu del primer aniversari del 15M han tornat a posar de relleu el descontent de la població, tot i que el balanç a hores d'ara és molt desigual sobre la participació i l'esdevenir del moviment, que per la seva part es resisteix a qualificar les concentracions de simple aniversari.

En un any, precisament les condicions i els drets de les dones han patit vulneracions greus i retrocessos importants de la ma de polítiques del Partit Popular que retallen les llibertats de les dones. Bàsicament, aquest retrocés és a càrrec de la reforma de la llei de l'avortament, que dificulta a exercir el dret al propi cos, situant-nos a nivells de 1986. La manca de finançament afecta als Centres de protecció a les dones maltractades deixant-les en un greu desempari sobretot a Castella-la Manxa; per una altra banda, la recent reforma laboral també és un cop a favor de la discriminació de les dones, precarietzant el mercat laboral i l'accés a la feina en el que les dones som les més vulnerables, i en una segona derivada, també dificulta (o impossibilita) la conciliació laboral, premissa bàsica de la garantia de drets.

En un segon plànol (però no per això menys important), la manca de recursos dirigits per criteris ideològics, tenen el seu exponent en la supressió del dret a l'avortament (de nou) mitjançant l'incompliment dels acords amb les clíniques concertades a Balears o a Aragó.

La llista podria ser més llarga, però en tot cas, es tracta del seguit d'injustícies que afecten a una mica més de la meitat de la població i que aquest dissabte han sortit al carrer per posar de manifest aquesta vulneració. Una part d'un descontent que és més ampli en la temàtica, però no en persones afectades.

Així de nou, el crit que aglutina als feminismes torna ser que la Revolució serà feminista o no serà, així les feministes indignades reflexionen a través de la seva web, “L'any passat vam omplir carrers i places mostrant la nostra indignació i denúncia davant els brutals atacs a les nostres condicions de vida, davant unes retallades i reformes que ens afecten amb especial virulència, i recordant que la revolució serà feminista o no serà. Al llarg de l'any, hem continuat organitzant i revelant-nos contra les creixents ofensives als nostres drets i llibertats. Ens seguirem mobilitzant fins aturar les dinàmiques d'exclusió, pobresa i tristesa a què aquest model capitalista patriarcal injust ens aboca”.

En el mateix sentit reflexiona Joana G. Grenzner “mentre dèiem que no som mercaderia de polítics i banquers, en les acampades de tot l'Estat espanyol emergien comissions feministes que proposaven un altre model socioeconòmic amb perspectiva de gènere, classe i ètnia . A Madrid, Barcelona, Santiago, Múrcia, Saragossa, Euskalerria, Sevilla, València … els feminismes diversos i independents es van fer visibles amb estratègies diverses (comissions temàtiques, ubicació en llocs estratègics de les acampades, intervencions puntuals) i un objectiu comú: visibilitzar el vincle entre capitalisme i patriarcat, explicar un cop més que l'economia productiva i financera se sosté amb l'explotació invisible de milions de dones a tot el planeta en el treball domèstic, reproductiu i de cura, que també viu una crisi profunda per la falta de corresponsabilitat i solucions col·lectives, i dels recursos i els ecosistemes d'un planeta proper al col·lapse de la seva sostenibilitat.”

La lluita feminista dintre del #15M ha estat, doncs, de nou la de visibilitzar a les dones i es va aconseguir mitjançant la creació de comissions específiques, de nou tal i com diu Grezner: “el 15M és feminista, conscient o inconscientment, perquè en el seu nucli de propostes hi ha el posar les persones al centre, i comparteix plantejaments del feminisme radical: horitzontalitat, desjerarquització, assemblearisme, decisió per consens, restitució de la sobirania popular, exigència de transparència i canvis en el sistema de representació es tractava, segons @SetasFeministas, de seguir donant la matraca com ho van fer les nostres mares i les mares de les nostres mares, però aquesta vegada sense regalar la nostra energia als que després s'oblidin de l'equitat"

Fotografia #acampadasol./ Brocco Lee a Pikara Magazine

L'edició de maig del còctels i blocs va anar a càrrec d'Irina Arabía , que ha reconvertit el seu talent de publicista en una aplicació a les xarxes socials. Precisament l'empenta la va donar la manca de conciliació laboral a l'empresa on treballava. El fet de voler ser mare la va obligar a deixar la seva feina i aventurar-se pel seu compte.

Una de les discriminacions, a banda de la impossibilitat de voler ser mare i treballar alhora és la seva circumstància de “ser dona i jove”, la gent s'estima més buscar a homes, a banda de la manca de respecte pels horaris “els horaris no s'acaben de complir. La conciliació laboral és molt complicada, i és que en aquest país no acaba de quallar la consciència de que més temps a la feina no vol dir que siguis millor”, apunta Arabía. En aquest sentit denuncia la màxima que batega per sota de la manca de conciliació: “aquesta ja és mare i té d'altres prioritats”.

La seva empresa, maniobra, creada al 2011, i després de dos anys de preparació és dedica a “construir ponts entre l'empresa i el seu públic”, tal i com consta a la seva web. És a dir a vèncer les reticències de les pimes a ser presents a la xarxa i aprofitar les avantatges d'internet, en un moment precisament en el que no ser-hi gairebé ja es pot considerar un desavantatge.

El més comú és que em diguin que “la meva empresa no ho necessita”, solen ser empreses industrials, i els seus clients també són industrials. O Facebook no és una eina per a mi, la meva empresa és molt petita. Arabía es partidària de triar bé les xarxes, “no totes les xarxes serveixen per a tothom. Per exemple, tuenti és més per adolescents, cada empresa ha de valorar quin és el seu perfil.”

Destaca dos grans perills de cara a les empreses, el primer és que no poden haver-hi contes desateses a les xarxes, “Un cop fas el pas no et pots quedar enrere, no es tracta de perfils personals que, després d'un temps, et canses” i el segon és la utilització de les xarxes de manera endogàmica “per parlar dels seus productes i prou, per fer autobombo i donar informació d'interès, ha d'haver-hi realment comunicació”. El que han de saber és navegar per on volem consultar la informació, no només bombardejar amb els seus productes.

El resultat d'una mala comunicació és la reputació social “La importància de la imatge, és molt difícil construir-la i desmuntar-les és molt fàcil”. Per exemple, British Petroleum amb un vessament de petroli la seva imatge, per molts esforços que es vulguin fer el mal ja està fet. La reputació, però no és només l'externa, hi ha també una comunicació interna de la que s'ha de tenir cura, la interna. Per exemple, els treballadors són els primers en saber quina és la seva empresa, s'ha de saber comunicar els acomiadaments com els ERO. Abans que s'assabentin per d'altres mitjans. Això és el pitjor que et pot passar. A nivell extern, s'ha de donar la màxima informació possible, convocar una roda de premsa que expliqui les causes que han portat a aquesta situació. Si cal, enviar un dossier de premsa.

El futur de les empreses, la diferència competitiva per a Arabía es basa en la responsabilitat social, els tems de crisi profunda com els que estem vivint, “d'alguna manera fa que es valori més aquesta sensibilitat”, als EUA hi ha cada vegada empreses preocupades per la responsabilitat social.

Finalment, i a poc més de vint-i-quatre hores de donar-se a conèixer l'existència d'un curs de prostitució professional a València, la Generalitat Valenciana ha cursat un recurs contra aquesta iniciativa. El fet pot ser constitutiu de delicte d'inicitació a la prostitució de menors. A més, l'empresa es publicitava al voltant d'algunes universitats de València.

En un país on el 90% de les dones prostituïdes són autèntiques esclaves de màfies, aquest anunci pot estar reclutant noves víctimes innocents de la tracta. En aquest sentit s'han posicionat Rocío Nieto, de l'associació APRAMP: “Com anem a formar dones i nens i introduir-los en el negoci més lucratiu i il·lícit que és la tracta d'éssers humans'” i Inés López de la coordinadora Acción Positiva, “estan propiciant el negoci de l'extorsió i del maltractament a les dones”.

Segons ha declarat a l'agència EFE, la directora general de Família i Dona del Govern autonòmic valencià Cèlia Ortega, que ha assegurat que l'executiu creu que la publicitat de l'empresa sobre aquest curs i el desenvolupament d'aquesta activitat són constitutius de delicte però que qui ha de determinar és la Fiscalia. A més d'aquesta denúncia, en conèixer els fets, la Generalitat Valenciana va iniciar el "procediment habitual" i va exigir a l'empresa, a través d'un escrit, la retirada de tota la publicitat d'aquest curs.

Ortega ha explicat que van tenir coneixement ahir que al voltant d'algunes universitats de València es repartia la publicitat dels cursos de prostitució i ha defensat que el Govern valencià ha actuat amb "immediatesa" i "contundència" davant una pràctica que consideren "menyspreable ".

"Si ja de per si és lamentable-aquesta iniciativa-, més encara ho és usar una població tan sensible com el col·lectiu de joves i aprofitar les taxes d'atur incentivant i motivant la prostitució", ha denunciat Ortega. La directora general de Família i Dona ha qualificat de "barbaritat" que el curs oferís classes teòriques i pràctiques i que garantís una ocupació a la seva finalització.

"És menyspreable tot, però utilitzar el moment actual per a actuacions d'aquest tipus, ho fa més condemnable encara", ha subratllat.

Ha explicat que en l'anunci hi havia un número de telèfon per inscriure en el curs però ha afegit que desconeix la data en que s'havia de celebrar. "Farem el possible perquè no doni temps i no es permeti que es realitzi aquest curs", ha conclòs la directora general de Família i Dona de la Generalitat Valenciana. “Pot ser constitutiu de delicte d'incitació a la prostitució a menors”

Per la seva banda, la portaveu de Dona i Igualtat del grup socialista de les Corts Valencianes, Modesta Salazar, ha denunciat en un comunicat que l'existència de "un curs de prostitució professional ofert a la zona universitària posa de manifest el fracàs absolut de les polítiques transversals d'igualtat del Govern valencià ".

Salazar ha condemnat "el que està passant" i ha assegurat que és "un reflex del nivell al qual estan arribant els ciutadans de la Comunitat amb les altes xifres d'atur i l'ambient de corrupció i malbaratament de l'etapa del PP". La diputada ha anunciat que el grup socialista exigirà responsabilitats a la direcció general de Família i Dona, i ha lamentat que els organismes que haurien de vetllar perquè no s'arribi a aquestes situacions "s'estan quedant sense recursos"

En els cartells es donaven tota mena de facilitats. L'import del curs setmanal i dues hores diàries era de només 100 euros, es garantia màxima discreció i bons ingressos. El formador, Brandon, ha justificat la necessitat del curs perquè els professionals "sàpiguen el que estan fent". S'havien inscrit, a les classes teòriques i pràctiques fins a 95 persones que tenien entre 19 i 45 anys.

Fonts: EFE, El Periódico, La Sexta, Las Províncias

L'avenç de les noves tecnologies dissortadament suposa un avenç en les esquerdes, si l'alfabetització digital començava a estar superada, l'informe de la societat de la informació a Espanya 2011”, a càrrec de la Fundació Telefònica, revela una bretxa digital de gènere pel que fa a l'accés a la xarxa des del mòbil que resulta de “un 50% més d'accés en el gènere masculí que en el femení”, l'informe matisa que es tracta de “l'accés a certes aplicacions com l'ofimàtica”

Les bretxes, doncs mostren la mateixa natura que les primeres, és a dir major accés dels homes, de les persones de major nivell educatiu i de les classes amb més capacitat econòmica. Crida l'atenció com entre els més joves (16-24 anys) s'ha superat la bretxa de gènere en l'accés a Internet, i fins i tot les dones es connecten més (2 punts percentuals més d'accés a favor de les joves).

Pel que fa a l'ús d'activitats a Internet segons el gènere, s'observa com en les activitats més tradicionals com l'ús de cercadors o la utilització de correu electrònic els percentatges d'accés segons el gènere són bastant semblants, però, en altres com l'accés en línia a aplicacions ofimàtiques hi ha una diferència molt superior en les ràtios d'ús segons el gènere amb un accés en el cas dels homes 2,5 vegades la ràtio d'accés de les dones.

En aquest sentit –adverteix l'informe- convé destacar que aquestes diferències no sempre poden catalogar com bretxes. En el cas de l'ús de certs serveis, aplicacions i plataformes cal parlar més de diferents perfils i interessos. Per exemple, en el cas dels mòbils, mentre que l'iPhone i Symbian estan repartits de manera pràcticament equitativa entre dones i homes (49% i 51% en els dos casos), els mòbils Android sembla que són bastant més masculins (61% de homes), mentre que els Blackberry són més femenins en gairebé la mateixa mesura (59% de dones).

Igualment l'ús d'aplicacions al mòbil també té un cert biaix i mentre que les dones prefereixen els mitjans socials i la missatgeria instantània els homes es decanten més per aplicacions de jocs i per l'accés a continguts relacionats amb esports.

El què sí és un fet és que la reducció del diferencial en l'ús de les TIC entre homes i dones a Espanya dibuixa una evolució lenta però continuada, segons el darrer informe anual sobre el desenvolupament de la societat de la informació a Espanya en l'any 2011, a càrrec d'Orange, per a aquesta publicació s'aprecien certes diferències depenent de la tecnologia analitzada, que, concretament en el cas del telèfon mòbil no existeixen. No obstant això, encara que s'han reduït sensiblement en els últims anys, encara persisteix certa desigualtat de gènere en l'ús de l'ordinador i l'accés a Internet.

D'altra banda, en analitzar la utilització d'un servei més complex, com és la realització de compres a través d'Internet, s'observa com les diferències entre homes i dones s'han mantingut pràcticament inalterades en els últims anys. En termes de comparativa internacional, en els últims anys el diferencial en el ús de les TIC entre homes i dones s'ha reduït a Espanya en major mesura que als països del nostre entorn, sent la bretxa digital de gènere amb respecte a l'ús diari d'Internet major entre la mitjana de la UE (diferencial de vuit punts) que al nostre país (cinc punts). No obstant això, Espanya se situa encara molt per sota del país europeu líder pel que fa a l'ús freqüent d'Internet per les dones (Dinamarca) i a set punts de la mitjana de la UE.

La clau que explica aquesta diferència entre homes i dones en l'adopció de les TIC. Així, mentre que entre els estrats més joves les dones utilitzen més sovint Internet que els homes, a partir dels 26-27 anys aquesta tendència inverteix. La bretxa de gènere arriba a la seva màxim en l'estrat de 55 a 64 anys.

Catalunya

Catalunya ha assolit el 2011 el 71% de llars amb accés a Internet i el 75,7% amb ordinador, enfront del 68% i el 73% per cent respectivament el 2010, segons l'Informe de la Societat de la informació que elabora Telefónica.

Així, Catalunya segueix per sobre de la mitjana espanyola en penetració i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), amb la totalitat de llars catalanes connectats en banda ampla; set de cada 10 catalans que utilitzen habitualment l'ordinador (73, 6 per cent) i es connecten diàriament (75,8%), i gairebé un de cada quatre que ha comprat per Internet (sis punts per sobre de la mitjana espanyola).

Respecte a la interacció amb les administracions, el 45,3% dels catalans ha obtingut informació de les pàgines web d'organismes públics, i el 29% ha omplert formularis, cinc punts més que el 2010.

Les empreses catalanes també estan ben dotades en tecnologia, encara que poden millorar el seu ús, ja que tenen camí per recórrer en el comerç electrònic, i mentre que el 90% de les grans empreses realitzen habitualment tràmits financers o bancaris a través de la Xarxa, aquest percentatge es redueix fins al 70% en les petites empreses.

Fonts: Informe Societat de la Informació 2011

L'avenç de les noves tecnologies dissortadament suposa un avenç en les esquerdes, si l'alfabetització digital començava a estar superada, l'informe de la societat de la informació a Espanya 2011”, a càrrec de la Fundació Telefònica, revela una bretxa digital de gènere pel que fa a l'accés a la xarxa des del mòbil que resulta de “un 50% més d'accés en el gènere masculí que en el femení”, l'informe matisa que es tracta de “l'accés a certes aplicacions com l'ofimàtica”

Les bretxes, doncs mostren la mateixa natura que les primeres, és a dir major accés dels homes, de les persones de major nivell educatiu i de les classes amb més capacitat econòmica. Crida l'atenció com entre els més joves (16-24 anys) s'ha superat la bretxa de gènere en l'accés a Internet, i fins i tot les dones es connecten més (2 punts percentuals més d'accés a favor de les joves).

Pel que fa a l'ús d'activitats a Internet segons el gènere, s'observa com en les activitats més tradicionals com l'ús de cercadors o la utilització de correu electrònic els percentatges d'accés segons el gènere són bastant semblants, però, en altres com l'accés en línia a aplicacions ofimàtiques hi ha una diferència molt superior en les ràtios d'ús segons el gènere amb un accés en el cas dels homes 2,5 vegades la ràtio d'accés de les dones.

En aquest sentit –adverteix l'informe- convé destacar que aquestes diferències no sempre poden catalogar com bretxes. En el cas de l'ús de certs serveis, aplicacions i plataformes cal parlar més de diferents perfils i interessos. Per exemple, en el cas dels mòbils, mentre que l'iPhone i Symbian estan repartits de manera pràcticament equitativa entre dones i homes (49% i 51% en els dos casos), els mòbils Android sembla que són bastant més masculins (61% de homes), mentre que els Blackberry són més femenins en gairebé la mateixa mesura (59% de dones).

Igualment l'ús d'aplicacions al mòbil també té un cert biaix i mentre que les dones prefereixen els mitjans socials i la missatgeria instantània els homes es decanten més per aplicacions de jocs i per l'accés a continguts relacionats amb esports.

El què sí és un fet és que la reducció del diferencial en l'ús de les TIC entre homes i dones a Espanya dibuixa una evolució lenta però continuada, segons el darrer informe anual sobre el desenvolupament de la societat de la informació a Espanya en l'any 2011, a càrrec d'Orange, per a aquesta publicació s'aprecien certes diferències depenent de la tecnologia analitzada, que, concretament en el cas del telèfon mòbil no existeixen. No obstant això, encara que s'han reduït sensiblement en els últims anys, encara persisteix certa desigualtat de gènere en l'ús de l'ordinador i l'accés a Internet.

D'altra banda, en analitzar la utilització d'un servei més complex, com és la realització de compres a través d'Internet, s'observa com les diferències entre homes i dones s'han mantingut pràcticament inalterades en els últims anys. En termes de comparativa internacional, en els últims anys el diferencial en el ús de les TIC entre homes i dones s'ha reduït a Espanya en major mesura que als països del nostre entorn, sent la bretxa digital de gènere amb respecte a l'ús diari d'Internet major entre la mitjana de la UE (diferencial de vuit punts) que al nostre país (cinc punts). No obstant això, Espanya se situa encara molt per sota del país europeu líder pel que fa a l'ús freqüent d'Internet per les dones (Dinamarca) i a set punts de la mitjana de la UE.

La clau que explica aquesta diferència entre homes i dones en l'adopció de les TIC. Així, mentre que entre els estrats més joves les dones utilitzen més sovint Internet que els homes, a partir dels 26-27 anys aquesta tendència inverteix. La bretxa de gènere arriba a la seva màxim en l'estrat de 55 a 64 anys.

Catalunya

Catalunya ha assolit el 2011 el 71% de llars amb accés a Internet i el 75,7% amb ordinador, enfront del 68% i el 73% per cent respectivament el 2010, segons l'Informe de la Societat de la informació que elabora Telefónica.

Així, Catalunya segueix per sobre de la mitjana espanyola en penetració i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), amb la totalitat de llars catalanes connectats en banda ampla; set de cada 10 catalans que utilitzen habitualment l'ordinador (73, 6 per cent) i es connecten diàriament (75,8%), i gairebé un de cada quatre que ha comprat per Internet (sis punts per sobre de la mitjana espanyola).

Respecte a la interacció amb les administracions, el 45,3% dels catalans ha obtingut informació de les pàgines web d'organismes públics, i el 29% ha omplert formularis, cinc punts més que el 2010.

Les empreses catalanes també estan ben dotades en tecnologia, encara que poden millorar el seu ús, ja que tenen camí per recórrer en el comerç electrònic, i mentre que el 90% de les grans empreses realitzen habitualment tràmits financers o bancaris a través de la Xarxa, aquest percentatge es redueix fins al 70% en les petites empreses.

Fonts: Informe Societat de la Informació 2011

Aquest és el títol del llibre editat per Icaria i en què hem participat al costat d'altres comissions feministes del 15 M de l'Estat. Esperem que us interessi.

És compatible la justícia social, de gènere i d'ètnia amb polítiques econòmiques neoliberals, de defensa, exteriors armamentistes i neocolonialistes, polítiques d'estrangeria discriminatòria i vexatòria per a tothom? Cal deixar de reproduir les desigualtats que genera l'actual sistema capitalista patriarcal, cal assenyalar-les i eradicar-les, fer una autèntica revolució amb transformacions econòmiques i socials profundes.

L'actuació dels feminismes en el moviment del 15-M ha propiciat un espai de trobada on pensar la diversitat, visualitzant un feminisme divers i independent, que ha traçat aliances entre les pròpies feministes i altres xarxes. Aquest llibre reuneix articles escrits per comissions i assemblees feministes de diferents ciutats d'Espanya que van participar durant les manifestacions del 15-M.

Aquest llibre reuneix articles escrits per comissions i assemblees feministes de diferents ciutats d'Espanya que van participar durant les manifestacions del 15-M. @joanaggrenzner Setas Feministas, Sevilla Grupo Clíos, Madrid Assemblea Feministes Indignades, Barcelona #AcampadaObradoiro, Santiago de Compostela Feministas bastardas, Zaragoza Comisión Feminismos SOL, Madrid Comisión Transfeminista 15-M, Valencia

Editorial Icaria
Asaco, 10
Mujeres y culturas
ISBN: 978-84-9888-417-3
Any publicació: 2012
pàgines: 88
PVP: 7 €

I qui són?

La definició que surt a la seva web és "Som una organització líder en la discussió i estudi dels temes de gènere. Proposem activament la creació de polítiques públiques acords a la participació femenina en el món laboral i cívic, enfortint la integració entre vida i treball, juntament amb la coresponsabilitat familiar i social."

Es tracta d'un moviment feminista Xil·lè, una web que tracta diferents temes i des de diferents aspectes:

Home
Comunidad Mujer
Áreas de desarrollo
Campos de acción
Estudios
Consultorías
Seminarios
Opinión

Té en el seu haver el fet d'adreçar-se a tot el col·lectiu femení, tant a emprenedores com el tractament de la feminització de la pobresa, per exemple.

Està sindicat a les xarxes socials més representatives, i ens aporta aires que venen des d'un altre hemisferi.

ComunidadMujer

La pujada de l'afiliació a l'abril es va concentrar en les dones. En concret, en el quart mes de l'any es van guanyar 25.395 afiliades (+0,32%), enfront d'un descens de l'afiliació masculina de 8.847 dones (-0,09%).

Així, en acabar abril, el nombre de cotitzants homes sumava 9.124.670 ocupats i el de dones se situava en 7.794.409 afiliades, el 46,07% del total. Al llarg de la crisi, s'ha incrementat el percentatge de dones ocupades des del 43,73% que representava al començament de 2009.

En taxes interanuals, l'afiliació masculina acumula una caiguda del 4,4%, mentre que la femenina experimenta un descens del 1,7%. Com és habitual, la Setmana Santa va resultar clau. De fet, el major estirada es va produir en el sector de l'hostaleria (amb 49.603 persones més).

Per col·lectius, crida especialment l'atenció l'increment de les dones cotitzants, amb 25.395 afiliades més respecte al març.

Transvasament en els empleats de la llar

A més, en l'últim mes 30.316 persones es van donar d'alta al nou sistema d'empleats de la llar, amb el que assoleix la xifra de 120.950 afiliats. Segons el departament que dirigeix Fátima Báñez, les últimes dades d'abril reflecteixen que el 38% dels treballadors de la llar s'han passat ja al Règim General.

La reducció de la desocupació d'abril és tot just una desena part de l'experimentada en el mateix mes del 2011, quan l'atur va baixar en 64.309 persones. Només en dues ocasions ha pujat l'atur aquest mes: el 2008 i el 2009, quan es van registrar 37.542 i 39.478 desocupats més.

Per la seva banda, el nombre d'afiliats estrangers va augmentar a l'abril en 17.851 treballadors (+1,05%), encadenant així dos mesos de pujades consecutives. Amb aquest increment, el total d'immigrants ocupats es va situar en 1.708.579 persones, dels quals 1.377.412 cotitzaven al règim general; 211.976 al d'autònoms, 113.710 al de la Llar, 4.877 al del mar, i 603 al del carbó.

11.427 empreses més al març

Finalment, el secretari d'Estat de Seguretat Social, Tomás Burgos, ha destacat, en la roda de premsa sobre les dades de l'atur, que el nombre d'empreses ha crescut en 11.427 el mes de març-aquestes xifres porten un retard d'un mes respecte als de desocupació-, fins als 1,4

Fonts: Expansión, Finanzas, RTVE