Inici

annex3 cronologia

CRONOLOGIA DE LA HISTORIA POLITICA DE CATALUNYA 1936-1986[1]

 

1936

  • Dissolució de les Corts espanyoles.
  • Eleccions generals. Victòria del Front Popular.
  • Govern de Manuel Azaña. Amnistia general de presos polítics.
  • Restabliment de la Generalitat i de Lluís Companys.
  • Martínez Barrio, president de les noves Corts.
  • Destitució d'Alcalá Zamora.
  • Azaña, president de la República.
  • Casares Quiroga, cap de govern.
  • Assassinat el tinent de la Guàrdia d'Assalt Castillo i de Calvo Sotelo.
  • Aixecament militar a Melilla, Ceuta i el Protectorat. Comença la Guerra Civil.

1936-1939

  • Guerra Civil.
  • El 1938 la batalla de l'Ebre va ser l'última resistència republicana. La guerra ja estava pràcticament acabada i deixava al seu pas 100.000 baixes entre morts, ferits i presoners. Dels 100.000 combatents, 30.000 tenien entre 17 i 18 anys i se'ls coneixia com la Lleva del Biberó. La batalla de l'Ebre va ser la conseqüència de la resistència contra l'avançament republicà que volia tancar l'exèrcit franquista després del seu triomf a Terol. La marxa es va aturar a Gandesa, on la successió de bombardejos, un desgast en les trinxeres i posicions delimitades es van anar succeint i van tenir com a resultat la victòria de Franco. Després d'aquesta batalla els franquistes van poder ocupar Catalunya sense dificultats.

1939

  • Cau Tarragona.
  • Cau Barcelona.
  • Cau Girona.
  • Companys passa la frontera camí de l'exili.
  • Cau Port Bou i tot el territori català queda a mans de Franco.
  • Dimissió d'Azaña.
  • Llei de responsabilitats polítiques.
  • Consell de Defensa Nacional.
  • Franco entra a Madrid.
  • Cauen València i Alacant.
  • Comunicat franquista del final de la guerra.
  • Comencen els consells de guerra que acabaran amb milers d'afusellaments i empresonaments durant tots els anys 40.

1940

  • Consell Nacional de Catalunya a París.
  • Vidal i Barraquer s'entrevista amb el papa Pius XII i lamenta la prohibició de l'ús del català a l'Església: sermons, edicions... El Vaticà no es pronuncia.
  • La nomenclatura de carrers dedicats a noms històrics catalans és substituïda per noms nous, afins al nou règim.
  • Es forma el Front Nacional de Catalunya (FNC).
  • Llei de repressió de la maçoneria i el comunisme.
  • El servei militar s'estableix obligatori i per dos anys. Els que el van fer al bàndol republicà l'han de repetir.
  • Racionament de menjar.
  • S'estableix la targeta del fumador.
  • Afusellament de Lluís Companys.
  • Josep Irla, nou president de la Generalitat.

1941

  • Processó a Barcelona per "purificar els carrers".

1942

  • L'Institut d'Estudis Catalans es reorganitza en la clandestinitat.
  • L'anarcosindicalista Joan Peiró és afusellat a Paterna.
  • Decret de creació del "Nodo", informatiu cinematogràfic de visió obligatòria.
  • Pacte ibèric entre Espanya i Portugal.

1943

  • Detenen 40 militants del Front Nacional de Catalunya.
  • Llei de rebel·lió militar. Els delictes polítics es jutgen com a consells de guerra.
  • Mor a l'exili el cardenal Vidal i Barraquer.

1944

  • Constitució a Montserrat del Front Universitari de Catalunya.
  • Represa de llibres en català per l'editorial Selecta.
  • Invasió de 4.000 guerrillers del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) per la Vall d'Aran.
  • "Quaderns de l'Exili" a Mèxic.

1945

  • Es penja una gran bandera catalana clandestinament a la Sagrada Família.
  • Govern de la Generalitat a l'exili amb Josep Irla, Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili, Joan Comorera, entre d'altres.
  • Neix a Barcelona el Consell Nacional de la Democràcia Catalana, presidit per Josep Pous i Pagès.
  • Constitució a Tolosa de Llenguadoc del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) amb Manuel Serra i Moret i Josep Pallach.
  • Detenen 200 militants del PSUC.
  • Llei del referèndum.
  • L'Assemblea General de l'ONU nega l'entrada d'Espanya.

1946

  • Vaga del tèxtil a Manresa.
  • Manifestacions de suport a Franco a la plaça Oriente de Madrid.
  • Primeres representacions regulars teatrals en català al Romea i el Victòria i primers concerts públics de l'Orfeó Català.
  • Els EUA, França i Anglaterra condemnen el règim franquista.
  • França tanca la frontera amb Espanya.
  • L'ONU considera el règim de Franco una amenaça mundial.

1947

  • Vaga del tèxtil a Mataró.
  • Entronització de la Mare de Déu de Montserrat.
  • Llei de successió.

1948

  • Primeres proves de televisió arran de la Fira de Mostres.
  • Edició de monedes amb la inscripció "Franco, caudillo de España por la gracia de Dios".
  • Mor Pompeu Fabra.

1949

  • Afusellen quatre membres del PSUC a Barcelona.
  • Franco visita Barcelona. Exploten 10 bombes.

1950

  • Congrés Eucarístic.

1951

  • Inici de la itinerant Festa de les Lletres Catalanes. Josep Pla guanya el premi Joanot Martorell de novel·la.

1952

  • Supressió del racionament del pa.
  • Clausura del Congrés Eucarístic, on es desplega una gran senyera com a símbol de continuïtat.
  • Darrers afusellaments al camp de la Bóta. Es tracta de 5 membres de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

1953

  • Presentació a la Unesco del memorial en defensa de la cultura catalana.
  • Concordat entre el Vaticà i Espanya.
  • Es constitueix a Mèxic el Consell Nacional Català, que presideix Josep Maria Batista i Roca.

1954

  • Josep Tarradellas és escollit a Mèxic president de la Generalitat de Catalunya.
  • Es constitueix el grup de joves Catòlics i Catalans inspirats per l'antropòleg i escriptor Raimon Galí.

1955

  • Espanya ingressa a l'ONU.

1956

  • Vaga del tèxtil i del metall a Barcelona.
  • S'edita a Barcelona "La gramàtica catalana" de Pompeu Fabra.
  • Primera emissió a Madrid de TVE.

1957

  • Vaga d'usuaris pel preu dels tramvies a Barcelona.
  • Comença la construcció de nous barris: Bellvitge, Sant Ildefons...
  • Josep Maria Porcioles, alcalde de Barcelona.
  • Inauguració del Camp Nou del Futbol Club Barcelona.
  • Guerra a Sidi Ifni, un conflicte en què van morir 300 espanyols i més de 500 van quedar ferits. Demostra la censura de la informació, fins al punt que encara avui es dubta que hagués existit.

1958

  • La programació de TVE arriba a Barcelona.
  • Constitució del Consell de les Forces Polítiques de Catalunya amb l'exclusió del PSUC i l'FNC.
  • Llei dels principis fonamentals del Moviment Nacional.
  • Espanya ingressa al Fons Monetari Internacional.
  • Proclamen províncies espanyoles Guinea, el Sàhara i Ifni.

1959

  • Primeres emissions de Televisió de Barcelona des de Miramar.
  • "Afer Galinsoga", arran d'un incident que va provocar l'aleshores director de "La Vanguardia Española", Luis Martínez de Galinsoga, que va protestar a l'església barcelonina de Sant Ildefons perquè predicava en català. La seva frase "Todos los catalanes son una mierda" s'escampà per tot Barcelona. Com
    a resposta, un grup de joves encapçalats per Jordi Pujol van organitzar una campanya de boicot.
  • Apareix la revista "Serra d'Or" a l'empara de l'Església.
  • Campanya de protesta de la "P" que s'estén arreu del país.

1960

  • Incidents al Palau de la Música per la prohibició de cantar "El cant de la senyera". Jordi Pujol és condemnat a 7 anys de presó en un consell de guerra.
  • Galinsoga és cessat, després que el diari hagués perdut subscriptors i tiratge.

1961

  • Es funda Òmnium Cultural, amb finalitat de mecenatge cultural català i àmbit dins el Principat, fundat a Barcelona per Joan B.Cendrós, Lluís Carulla, Fèlix Millet, Pau Riera i Sala i Joan Vallvé i Creus.
  • La Banca Catalana canvia de nom i s'estableix a Barcelona, des d'on realitza una forta expansió arreu del país i de l'Estat.
  • Primer disc en català per Edigsa.

1962

  • Fundació d'Edicions 62.
  • "Espinàs canta Brassens", primers discos de la Nova Cançó.

1963

  • Òmnium Cultural organitza una campanya pública de protesta per la discriminació social de la llengua catalana.

1964

  • Autoritzen publicar llibres en català. Amb tot continua la censura prèvia, com en castellà.
  • Jocs Florals a Perpinyà, presidits per Pau Casals.
  • Es constitueix la Comissió Obrera Central de Barcelona.

1965

  • Inici de l'escola de mestres Rosa Sensat, dirigida per Marta Mata.
  • Inici de les indústries petroquímiques de Tarragona.
  • Uns 3.000 obrers es manifesten davant la Central Nacionalista Sindicalista (CNS) a favor de CCOO.
  • L'abat Escaré marxa a l'exili.

1966

  • Aproven la llei de premsa i impremta coneguda com la "llei Fraga".
  • Sindicat Democràtic d'Estudiants Universitaris (Sdeub), organització constituïda en assemblea com a culminació de la lluita dels estudiants de Barcelona contra el SEU falangista i les Asociaciones Profesionales de Estudiantes, amb les quals el govern havia volgut substituir-lo.
  • Creació CCOO a Catalunya.
  • Manifestació de 130 capellans davant la Prefectura de Policia per les tortures als detinguts.
  • Detencions d'afiliats a CCOO.

1967

  • S'autoritzen les primeres mostres de llengua catalana a la premsa diària. Es tracta de les esqueles mortuòries.
  • La repressió als actes i publicacions és molt forta: denegació de permisos per retre homenatge a Pau Casals i s'expedienta Destino, entre altres coses.
  • Judici al Tribunal d'Ordre Públic dels dirigents de l'Sdeub.

1968

  • Naixement del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans), organització política que neix de l'escissió del sector més jove i d'esquerres del Front Nacional de Catalunya.
  • Fundació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
  • Primer fascicle de la Gran Enciclopèdia Catalana.
  • Conflictes universitaris i tancaments dels centres de València i Madrid.
  • Revolta universitària i obrera a França que influeix tot Europa.

1969

  • Les autoritats militars de Girona protesten per la presència de la llengua catalana als actes litúrgics. També s'oposen al fet que l'Ajuntament dediqui un carrer a Pompeu Fabra.
  • La censura continua prohibint les referències biogràfiques sobre el fet català. S'arriba a prohibir, en un diccionari biogràfic, que s'inclogui un fragment d'un cèlebre discurs del rei Martí l'Humà del segle XV perquè era massa nacionalista.
  • Decret de prescripció dels delictes comesos anteriorment a l'abril de 1939.
  • Estat d'excepció arreu d'Espanya, durarà fins al mes de març, arran de les mobilitzacions tant a l'interior de l'Estat com a l'exterior contra el franquisme i després d'haver condemnat a mort sis etarres.
  • Franco nomena com a successor Joan Carles.
  • La societat avança amb nous invents que potencien el consum.

1970

  • Les obres se succeeixen a Barcelona: túnels de Vallvidrera i aprovació del Pla de la Rivera, entre d'altres.
  • Tancada d'intel·lectuals i estudiants a Montserrat en protesta contra el règim, el precedent de l'Assemblea de Catalunya.
  • Consell de guerra a Burgos contra membres d'ETA. El judici es va convertir en un procés al règim per la protesta de jutjats, de sectors crítics al franquisme i l'agitació internacional.
  • El cantautor Lluís Llach, que sempre ha mostrat el seu compromís polític al llarg de la seva trajectòria, és prohibit. No el tornaran a autoritzar fins al 1974.

1971

  • Primera sessió de l'Assemblea de Catalunya.
  • Nomenen un bisbe català a Barcelona, Narcís Jubany, després de més de 40 anys.
  • El governador civil torna a prohibir que els avisos al Camp Nou es facin en català.
  • Es demana l'ingrés a l'OTAN.

1972

  • Concentració de 3.000 persones a Ripoll per celebrar l'Assemblea de Catalunya.
  • Es rebaixa la majoria d'edat de les dones dels 25 als 21 anys.
  • Consell de guerra contra militants del PCE i el FAC.

1973

  • 9 de juny. Luis Carrero Blanco és nomenat president del govern.
  • 20 de desembre. Atemptat d'ETA que provoca la mort de Luis Carrero Blanco. Inici del Procés 1001 contra dirigents de CCOO, que rellança la lluita obrera.
  • Detenció Assemblea de Catalunya. 113 dirigents empresonats.
  • Tancada a Montserrat d'intel·lectuals i estudiants.
  • Greus aldarulls i protestes d'universitaris i obrers.

1974

  • 12 de febrer. Discurs programàtic d'obertura del nou president del govern, Carlos Arias Navarro, conegut com l'"esperit del 12 de febrer".
  • 2 de març. Execució del militant anarquista Salvador Puig Antich, després del consell de guerra.
  • 29 de juliol. Constitució de la Junta Democràtica entorn del PCE.
  • Detenció de 67 membres de l'Assemblea de Catalunya mentre celebraven la XI Permanent.
  • Crisi econòmica energètica: 280.000 aturats i 17% d'inflació.
  • Protestes obreres al Baix Llobregat. Es paralitzen un centenar de fàbriques.
  • Naixement d'organitzacions polítiques: RSDC (Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya), CSC (Convergència Socialista de Catalunya ) i CDC (Convergència Democràtica de Catalunya).
  • El Parlament europeu condemna el règim espanyol.
  • Franco és hospitalitzat.

1975

  • 11 de juny. Constitució de la Plataforma de Convergència Democràtica, entorn del PSOE.
  • 27 de setembre. Execució de cinc sentències de mort contra dos militants d'ETA i tres membres del FRAP.
  • 1 d'octubre. Manifestació a la plaça Oriente en suport a Franco i el seu règim; protestes obreres i d'estudiants.
  • Estat d'excepció al País Basc.
  • 20 de novembre. Mort de Franco.
  • 22 de novembre. El príncep Joan Carles de Borbó presta jurament davant les Corts i es converteix en Joan Carles I, rei d'Espanya i cap d'estat.
  • 12 de desembre. Primer govern de la monarquia, presidit per Carlos Arias Navarro.
  • Cadena d'atemptats a les llibreries de venda de llibres en català a Barcelona i València.
  • Autoritzen per primera vegada cantar en públic "Els segadors", però com a versió històrica.
  • Presentació dels líders polítics catalans en les conferències de les terceres vies.
  • Neix el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.

1976

  • 1 i 8 de febrer. Grans manifestacions a Barcelona demanant "Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia"
  • 3 de març. Vaga general a Vitòria: cinc morts i un centenar de ferits per la policia.
  • 26 de març. Es constitueix la Coordinació Democràtica.
  • 9 de maig. Aplec carlí de Montejurra: dos morts a mans de la ultradreta.
  • 3 de juliol. Nomenen Aldolfo Súarez president del govern espanyol, després de la dimissió forçada d'Arias Navarro.
  • 30 de juliol. Primer decret d'amnistia.
  • 4 de setembre. Es crea Coordinació Democràtica, l'anomenada Platajunta, que aplega un ampli ventall de forces democràtiques.
  • 11 de setembre. Primera celebració legal de la Diada després del franquisme. No pot fer-se a Barcelona i té lloc a Sant Boi amb una assistència multitudinària.
  • 12 de novembre. Vaga general convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals.
  • 18 de novembre. Aprovació a les Corts de la llei per a la reforma política.
  • 15 de desembre. Referèndum de la llei per la reforma política aprovada per una àmplia majoria, el 94% dels vots.
  • Xirinacs demana l'amnistia a la porta de la Model. Hi serà 2 anys.
  • CDC es converteix en partit polític.
  • Aparició de l'"Avui", primer diari en català.
  • Congrés constituent del PSC. Se'l coneixerà com a PSC-Congrés per distingir-lo del PSC-R (Reagrupament).
  • Aparició d'"El País", el periòdic que encarna la transició.
  • Presentació d'Aliança Popular.

1977

  • 24 de gener. Matança de cinc advocats laboristes de CCOO en un despatx del carrer d'Atocha de Madrid, per part d'un grup d'ultradreta: cinc morts i quatre ferits.
  • Els Grapo segresten el general Villaescusa.
  • Es reconeix el dret de vaga.
  • 9 d'abril. Legalització del Partit Comunista d'Espanya.
  • Dissolució del Moviment Nacional.
  • Constitució de la UCD (Unió de Centre Democràtic) com a coalició electoral.
  • Espanya presenta a Brussel·les la sol·licitud d'admissió de la CEE.
  • 15 de juny. Primeres eleccions generals i democràtiques de l'estat espanyol. Triomf de la UCD.
  • 25 de juny. Es constitueix l'Assemblea de Parlamentaris de Catalunya.
  • 27 de juny. Tarradellas va a Madrid i s'entrevista amb Suárez per restablir la Generalitat.
  • 12 de juliol. Devaluació d'un 20% de la pesseta.
  • 11 de setembre. Multitudinària manifestació a Barcelona amb crides a favor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
  • 29 de setembre. Un decret restableix provisionalment la Generalitat de Catalunya.
  • Retorn de Tarradellas.
  • Gran manifestació a Barcelona per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
  • Els partits polítics abandonen l'Assemblea de Catalunya.
  • Constitució del primer govern de la Generalitat provisional de Tarradellas.
  • 14 d'octubre. Aprovació de la llei d'amnistia.
  • 25 d'octubre. El govern de la UCD, els partits de l'oposició i els sindicats signen els Pactes de la Moncloa per posar les bases del procés constituent i fer front a la crisi econòmica.
  • Espanya ingressa al Consell d'Europa.

1978

  • Constitució de la Comissió Mixta de Traspassos de la Generalitat.
  • Primer número d'"El Periódico".
  • Neix la coalició CiU (Convergència i Unió ) de la unió de Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya.
  • Convocatòria d'eleccions sindicals lliures.
  • 6 de desembre. Aprovació del referèndum de la Constitució espanyola, amb un 88% dels vots i una abstenció del 33%.
  • 29 de desembre. L'Assemblea de Parlamentaris aprova el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

1979

  • L'Estatut d'Autonomia de Catalunya apareix al BOE.
  • Ruptura de l'Entesa dels Catalans.
  • Referèndums per aprovar els estatuts del País Basc i Catalunya.
  • Eleccions legislatives. Triomf de la UCD. Tercer govern de Suárez.
  • Congrés extraordinari del PSOE, que tria Felipe González com a secretari general.

1980

  • Primeres eleccions al Parlament de Catalunya amb victòria de CiU.
  • Primera llei del Parlament: l'11 de setembre es declara Festa Nacional.
  • Referèndum autonòmic a Andalusia.
  • La UCD surt derrotada.
  • Eleccions al País Basc. Guanya el PNB.

1981

  • Dimissió de Suárez.
  • Cop d'estat fracassat. Guàrdies civils dirigits per Tejero ocupen el Congrés dels Diputats mentre es produïa la investidura de Calvo Sotelo com a president del govern.
  • Manifestacions multitudinàries de suport a la democràcia i a la Constitució.
  • Eleccions al Parlament gallec amb victòria d'Aliança Popular.
  • El Congrés dels Diputats aprova l'ingrés d'Espanya a l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord) amb el vot en contra del PSOE i el PCE.
  • Nou govern de Leopoldo Calvo Sotelo.

1982

  • Eleccions autonòmiques a Andalusia. Victòria del PSOE.
  • El Senat aprova la llei d'harmonització del procés autonòmic (Loapa) gràcies a l'acord d'UCD-PSOE.
  • Suárez funda la CDS (Centre Democràtic i Social).
  • Eleccions legislatives. Victòria del PSOE per majoria absoluta.

1983

  • El Parlament català aprova la llei de normalització lingüística.
  • El govern socialista expropia el grup Rumasa, propietat de José María Ruiz Mateos.
  • Eleccions municipals. Es consolida el triomf socialista.
  • El Tribunal Constitucional invalida la Loapa.

1984

  • Eleccions al Parlament. Victòria de CiU.
  • Eleccions al País Basc. Victòria del PNB (Partit Nacionalista Basc).
  • El Congrés del PSOE aprova la permanència a l'OTAN.

1985

  • Pacte de legislatura entre el PSOE i el PNB.
  • Adhesió d'Espanya a la CEE (Comunitat Econòmica Europea).
  • El govern socialista clausura les delegacions del Front Polisario d'Espanya.

1986

  • Espanya ingressa a la CEE.
  • Referèndum per l'OTAN. A Catalunya i Euskadi guanya el "no"; a la resta d'Espanya, el "sí".
  • Felipe González revalida la majoria absoluta al capdavant del PSOE.