dones en xarxa

I el mes de juny la trobada de dones en xarxa amb els còctels de la cocteleria Milano serà per presentar el concurs de vídeos i fotografies, Femitic, que arriba a la seva quarta edició en aquest 2012. La presentació anirà a càrrec de la Junta de dones en xarxa.

I un any més, amb el bon temps i provocant la inspiració de les dones es donarà el tret de sortida de Femitic. El concurs es presenta en dos formats –fotografia i vídeo- i dues categories relaciones amb l'arrel de dones en xarxa, Dones i TIC i Mercat laboral.

La imatge com a forma de reivindicació i de denúncia de la situació de discriminació que pateixen les dones i disminuir la fractura digital de gènere, com manera d'empoderament en la nostra societat. Així a través de la Dones i TIC, l'objectiu és la visibilització de les dones a internet i fomentar la creació de continguts digitals entre les dones. En canvi, la categoria de Dones i Àmbit laboral, està encaminada més a la denúncia de les desigualtats, a posar de relleu la importància de la conciliació de la vida laboral i la familiar i la personal.

Com en d'altres edicions, les guanyadores es trien per un doble procés de votacions populars a través de les web i després la ratificació a mans d'un jurat professional. La fase de votacions populars serà durant el mes d'octubre, la data prevista per la reunió del jurat, el dia nou de novembre. I la gala de lliurament de premis, que posa fi al concurs, el dia 29 de novembre. Entremig, però el sorteig de tabletes entre les concursants els mesos de juliol i setembre.

L'any passat es van presentar 73 dones amb 103 obres presentades: 54 fotografies a la categoria Dones i TICs, 25 fotografies a la categoria Dones i Àmbit Laboral, 13 vídeos a la categoria Dones i TICs, i 11 vídeos a la categoria Dones i Àmbit Laboral.

I el mes de juny la trobada de dones en xarxa amb els còctels de la cocteleria Milano serà per presentar el concurs de vídeos i fotografies, Femitic, que arriba a la seva quarta edició en aquest 2012. La presentació anirà a càrrec de la Junta de dones en xarxa.

I un any més, amb el bon temps i provocant la inspiració de les dones es donarà el tret de sortida de Femitic. El concurs es presenta en dos formats –fotografia i vídeo- i dues categories relaciones amb l'arrel de dones en xarxa, Dones i TIC i Mercat laboral.

La imatge com a forma de reivindicació i de denúncia de la situació de discriminació que pateixen les dones i disminuir la fractura digital de gènere, com manera d'empoderament en la nostra societat. Així a través de la categoria Dones i TIC, l'objectiu és la visibilització de les dones a internet i fomentar la creació de continguts digitals entre les dones. En canvi Dones i Àmbit laboral, està encaminada més a la denúncia de les desigualtats, a posar de relleu la importància de la conciliació de la vida laboral i la familiar i la personal.

Com en d'altres edicions, les guanyadores es trien per un doble procés de votacions populars a través de les web i després la ratificació a mans d'un jurat professional. La fase de votacions populars serà durant el mes d'octubre, la data prevista per la reunió del jurat, el dia nou de novembre. I la gala de lliurament de premis, que posa fi al concurs, el dia 29 de novembre.

Entremig, però el sorteig de tabletes entre les concursants els mesos de juliol i setembre.

L'any passat es van presentar 73 dones amb 103 obres presentades: 54 fotografies a la categoria Dones i TICs, 25 fotografies a la categoria Dones i Àmbit Laboral, 13 vídeos a la categoria Dones i TICs, i 11 vídeos a la categoria Dones i Àmbit Laboral.

Apunteu-vos la data: dijous, 14 de juny, a partir de les 19 hores, a la Cocteleria Milano (Ronda Universitat, núm. 35) de Barcelona.

Recordeu que les begudes van a càrrec de cadascuna de les participants i que Dones en Xarxa procurarà el pica-pica i demés.

Si us plau, confirmeu la vostra assistència omplint aquest formulari.

El Centre d'informació i recerques de les dones -CIRD- exposa des d'ahir un seguit de fotografies sota el nom de No ma, l'opció de no ser mare. Una realitat que cada dia es reivindiquen des de sectors feministes i que passa per la gens fàcil desvinculació de ser dona i ser mare. A càrrec de la fotògrafa especialitzada en antropologia Laura Duch.

La mostra és una mostra de les dones que no han volgut ser mares, i s'integra i clou el cicle de xerrades-col·loquis Noves formes d'exercir la maternitat i l'opció de no ser mare. Aquestes xerrades han versat sobre les noves maternitats, les adopcions nacionals i transnacionals; la reproducció assistida per a dones soles i per a parelles del mateix sexe; la maternitat subrogada, ventres de lloguer i els seus efectes en els cossos de les dones.

La inclusió d'aquesta darrera xerrada-col·loqui, que complerta a l'exposició i que serà el proper divendres 25 a les 18h, es deu a “que ens ha semblat adient incloure la possibilitat no ser mare, com una forma de llibertat vers les dones. Hi ha d'altres opcions”, explica Lourdes Garcia, actual responsables del CIRD.

La mostra gira a l'entorn de dotze dones que, per circumstàncies diverses, han decidit no tenir fills. Perquè el fet de no ser mare no és només una única opció, al darrere hi ha un munt de matisos, un munt de mons i perspectives diferents que s'apleguen a primera vista sota una mateixa opció.

Un resultat al que poden portar un munt de camins. Així, per a la Mercè, va ser “un informe sobre l'excés de població al món que va ser el detonant de la convicció de no tenir-ne”, segons ella “pel fet de ser dona no s'ha de tenir necessàriament instint maternal”. Un apunt que segons moltes psicòlogues, sovint responen més a una construcció cultural que a un veritable instint.

Una construcció cultural que té molt de lligam social, aquest seria el cas de Gili qui diu que “Ara, amb 46 anys, se sent feliç de no tenir fills per la llibertat que això li dóna. També s'ha adonat que no cal ser mare per estimar i sentir-se estimada, i que en realitat no eren fills el que volia, sinó la fantasia de tenir el nadó perfecte amb el marit perfecte i sentir-se socialment acceptada”.

Perquè sovint la maternitat es transforma en l'expressió màxima de pressió social cap a les dones, és com el termòmetre més precís d'assumpció de rols i exigències socials per damunt les personals, com a exemple d'aquest cas, “La Trudi es va sentir molt alleugerida quan de petita li va preguntar a la seva mare si per força s'havien de tenir fills i ella va respondre que no”. En el mateix camí va la Mercè, segons ella “molta gent té fills perquè és el que toca”.

Dijous, 31 de maig
18 h
Lloc: Edifici de les Cotxeres del Palau Robert. Pg Gràcia, 107
Organitza: Institut Català de les Dones (ICD)
Més informació: icd.activitats@gencat.cat i 935 539 671 El programa Veu de dona de l'Institut Català de les Dones (ICD) farà una entrevista a la metgessa, teòloga i monja benedictina Teresa Forcades.
L'entrevistarà la periodista Rita Marzoa. Veu de Dona és un cicle d'entrevistes amb l'objectiu de reconèixer i fer visible la tasca i la trajectòria de dones significades de Catalunya.
Es prega confirmació.

Dijous, 31 de maig
Lloc: Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Rbla Catalunya 81 pral
Organitza: Unió de Federacions Esportives de Catalunya
Més informació: premsa@ufec.cat, T. 934 874 575 i www.ufec.cat

Convocada una nova edició del Premi a la Dona Dirigent Esportiva per a reconèixer la trajectòria d'una dona dirigent en l'àmbit de l'esport. Les candidatures es poden presentar a nivell particular o des d'una entitat.

De dimarts, 22 de maig - Fins dijous, 31 de maig
De 9 h a 14:30 h
Lloc: Institut Català de les Dones (ICD). Plaça Pere Coromines 1
Organitza: Institut Català de les Dones (ICD)
Més informació: T. 934 951 631 i www.gencat.cat/icdones
La finalitat d'aquesta formació és facilitar a les i els professionals de l'àmbit de serveis socials, les eines, recursos i serveis necessaris per tal de tenir una comprensió àmplia i millorada de les realitats de les violències masclistes en l'àmbit comunitari (trata amb explotació sexual, mutilacions genitals femenines i matrimonis forçats), així com millorar la seva identificació i detecció.
Entrada Gratuïta.

De dilluns, 02 de juliol - Fins divendres, 20 de juliol
De 09 h a 13:30 h
Lloc: CITILAB Cornellà. Can Suris s/n
Organitza: Vicerectorat de Relacions Internacionals i Adjunt al Rector de la Universitat de Barcelona i el Centre d'Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) de l'Ajuntament de Cornellà
Més informació: http://www.ub.edu/juliols/estiudones/
Tenen per objectiu oferir una formació alternativa en matèria d'igualtat de gènere, que permeti actualitzar coneixements, intercanviar informació i opinions i analitzar, des de la perspectiva de gènere, temes d'actualitat que no sempre es tracten al llarg del curs acadèmic.
Alguns dels cursos són: "Claus per entendre el segle XXI Reptes de futur des de la perspectiva de gènere", "La dona a les cultures mediterrànies: del mite al blogger", "Representació de la dona als mitjans de comunicació", "Trenquem estereotips: noves mirades de la dona àrab i oriental a través del cinema".
Entrada general de: 140 a 296 euros.

Dijous, 31 de maig
19 h
Lloc: Sala d'actes del Districte de Gràcia. Plaça de la Vila de Gràcia, 2
Organitza: Consell de Dones de Gràcia amb el suport del Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS)
Més informació: T. 932 916 607
Amb motiu del Dia de la salut de les dones, participarà la doctora Carme Valls, experta en gènere i salut.

Dimecres, 30 de maig
18:30 h
Lloc: Centre d'Informació i Recursos per a les Dones de l'Ajuntament de Barcelona (CIRD). c/ Camèlies, 36-38
Organitza: Centre d'Informació i Recursos per a les Dones de l'Ajuntament de Barcelona (CIRD)
Més informació: cird@bcn.cat, T. 932 850 357
Taula Rodona: L'impacte de la crisi economia en la salut de les dones En el marc del dia internacional dedicat a la salut de les dones, es busca sensibilitzar respecte a les especials conseqüències i l'impacte en la salut que per a les dones té la situació socioeconòmica actual.

Dijous, 31 de maig
13 h
Lloc: Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Mallorca 283
Organitza: Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelonai Juristes Solidaris
Més informació: comissions@icab.cat, , i T. 934 961 880
A càrrec del Sr. Luis Fernando Martínez Zapater, President de Juristes Solidaris i la Sra. Gloria Wilhelmi, Vocal de Juristes Solidaris. Presenta la Sra. Teresa Blasi, Advocada de la Comissió de Dones Advocades.
Entrada Gratuïta.

Dimarts, 29 de maig
19 h
Lloc: Associació Taller d'Història de Gràcia. Pg Mare de Déu del Coll 79
Organitza: Associació Taller d'Història de Gràcia
Més informació: tallerhistoriagracia@gmail.com, T. 932 196 134
Conferència a càrrec de Mònica Díaz, economista i divulgadora de la història de la dona. Totes les persones assistents al cicle "Un recorregut per la història de les dones" tindran dret a un certificat d'assistència. -
Entrada Gratuïta.

Dimarts, 22 de maig
19 h
Lloc: Associació Taller d'Història de Gràcia. Pg Mare de Déu del Coll 79
Organitza: Associació Taller d'Història de Gràcia
Més informació: tallerhistoriagracia@gmail.com, T. 932 196 134
Conferència a càrrec de Mònica Díaz, economista i divulgadora de la història de la dona. Totes les persones assistents al cicle "Un recorregut per la història de les dones" tindran dret a un certificat d'assistència. -
Entrada Gratuïta.

Dimarts, 15 de maig
18 h
Lloc: Espai Francesca Bonnemaison. c/ Sant Pere Més Baix 7
Organitza: Biblioteca Francesca Bonnemaison
A càrrec de Raquel Tasa i Louma Sader. Presentació de la iniciativa d'Aïda G. Quer que coordina cada 4t dimarts de mes, l'activitat "Compartint en família" a l'àrea infantil de la biblioteca. -
Aforament limitat.
Entrada Gratuïta.

Fins dimecres, 30 de maig
De 10 h a 22 h
Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida. c/ Muntaner 544 bxs
Organitza: Fundació Privada Catalana per a la Paràlisi Cerebral
Més informació: http://www.fcpc.cat/

La Mostra pretén convertir-se no només en un referent de sensibilització pública sinó també en una activitat pont imprescindible en el llarg procés de les dones amb paràlisi cerebral envers el necessari treball de la pròpia autonomia personal. La mostra busca afavorir l'autoestima i fomentar el creixement personal de les dones afectades per paràlisi cerebral, també aconseguir la repercussió pública mostrant a la societat les seves capacitats a través de la potenciació de la creació artística.

25.05.2012
18h
C/Camèlies, 36-38
Organitza: Centre d'Informació i Recursos per a Dones (CIRD)
A càrrec de: Laura Cuch, fotògrafa especialitzada en antropologia
Entrada Gratüïta

Marina Subirats va ser la convidada i protagonista del darrer dinar en xarxa. Entre plat i plat va fer una exposició sobre Barcelona, urbanisme, sociologia i gènere. La catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona va fer un anàlisi basat en el seu darrer llibre, Barcelona: de la necessitat a la llibertat Les classes socials al tombant del segle XXI (L'avenç, 2012).

En general, Subirats en parla d'una època que a hores d'ara ja es pot etiquetar de pre-crisi (1985/2006) L'etapa 1985-2006 ens marca un període amb un relat propi: el dels anys de gran creixement de la societat metropolitana, de millora de les situacions col·lectives, de disminució de les desigualtats. Uns conceptes que cada vegada ens semblen més llunyans i no només pels anys.

“Es tracta d'una evolució sense crisi, del desenvolupament feliç d'un període de gran prosperitat”. En una societat que està lluny de ser homogènia, però està clar que hi ha una millora col·lectiva “amb històries diferenciades”, adverteix Subirats.

Segons les seves investigacions, hi ha tres factors que condicionen, el primer és el sexe, després va la classe social i l'edat. El període, però es pot fascicular en dos més: “de l'escassetat a l'abundància” i de “la necessitat a la llibertat”.

En aquests anys són molt els canvis que s'han donat en la societat i que sovint costa de veure. En primer lloc, hem assistit a una ampliació del territori de les persones, en el que la gent de classe baixa s'ha quedat en el barri. “Ha hagut un augment de l'espai vital dintre de les cases, el nucli familiar és més petit. Ara hi ha el doble de metres quadrats per persona a les cases”.

I des del 2000 hi ha un creixement de les desigualtats acompanyat també d'un augment de la consciència de les dones (Al 1985 la majoria de les dones es reconeixien com a mestresses de casa). Una de les claus d'aquest augment de l'autonomia de les dones rau en l'educació, i exactament en l'accés a l'educació, que ha permès la introducció de les dones en el mercat laboral en condicions adequades. A canvi hi ha hagut una reducció en el nombre de fills.

Ja no hi ha famílies que convisquin amb els avis

“Ja no hi ha classes”, aquesta és una afirmació que pren sentit, tothom s'ho ha cregut perquè tothom coneix algú més ric i més pobre. No han desaparegut les classes, només la consciència de classe. Classe Alta, clarament la dominant, encarna un nou tipus de burgesia no tradicional. I el que és més important, ja no és una burgesia nacional, hi ha una absència total d'interès per defensar el que és local. En termes de Marina Subirats, “es tracta d'una burgesia depredadora”. En aquesta classe corporativa, les dones es comporten com a homes, sense cap mena d'esperit reivindicatiu”. La resta de classes socials actuen en clau nacional.

La famosa classe mitjana, composada majoritàriament per la classe professional, referència a la classe política, que és la que gestiona el diner públic, la classe encarregada (fins ara) de vincular els interessos de la classe treballadora amb els interessos del capital. És el grup social on hi ha més dones. La classe treballadora té una mentalitat més individualista, en el que el 25% són dones joves i en edat laboral (60-65 anys), s'acosta a la classe mitjana.

El 26% són jubilats, i immigrants. Es tracta d'un món molt feminitzat per tractar-se de dones soles i amb ingressos baixos. Aquest no és el sector més descontent perquè tenen la percepció de que han prosperat.

Ara la família s'ha fet més petita, la qüestió és saber si les xarxes d'amistats poden cobrir les familiars. El model de persona aïllada en la ciutat és descoratjador. Les dones estem en la trajectòria ascendent perquè hem estat pitjor.

Mónica Valencia forma parte de la Ruta pacífica de las mujeres. Una iniciativa en vigor desde 1996 con la primera movilización de las mujeres que tiene por objeto la visibilización de los efectos de la guerra en la vida de las mujeres.

Porque siempre y en todas partes como un trágico dogma universal, las mujeres sufrimos la violencia sistemática como la explotación sexual. Y bajo los también universales preceptos de verdad, justicia, reparación y memoria histórica avanza esta asociación centrada en el impacto de los conflictos en Colombia, tal y como explicó en un encuentro organizado por la Fundación Maria Aurelia Capmany.

“Tenemos un doble objetivo, el visibilizar los efectos de los conflictos armados en las mujeres; y una segunda, cómo ganar opinión pública favorable a la solución pacífica”, asegura Valencia y es que en la actualidad, las mujeres también se han constituido actoras en los procesos de paz.

Las situaciones para las mujeres es el de la violencia, “hay pueblos en el que las mujeres que son violadas, sobretodo en la zona de comunidades indígenas, hubo casos de embarazos de jóvenes, en ocasiones menores, de soldados. El ejército tomó la decisión de hacer traslados, eso es una forma de impunidad”, a lo que se añade la situación de que muchas mujeres fueron violadas o asesinadas siguiendo la lógica de la relación afectiva, como una forma de sanción de sus vínculos afectivos. Mónica Valencia puso como ejemplo el caso de Ana Fabricia Córdoba.

El caso de Colombia es especialmente cruento debido a la “auténtica militarización” que vive la sociedad colombiana a raíz de la gestión de Uribe que se postula como un presidente que no va a negociar, intensificación de la guerra, hay un tipo de propuestas que legitima la violencia. Uribe polarizó la sociedad y las posiciones políticas. Contra esas violencias, el pacifismo que contrapone la Ruta Pacífica, “Hemos logrado que nuestras acciones no tengan nada de violencia y a pesar de ello hemos sido estigmatizadas como violentas, agresivas. En Colombia se sancionó la ley de movilización ciudadano”.

La Ruta Pacífica. La calle como escenario de acción pública y como movimiento de violencia. Para el Estado los movimientos de desobediencia civil ponen en jaque a la autoridad, “nosotras reivindicamos la neutralidad activa como opción política, asegura Valencia.

Para la Ruta Pacífica, el gran reto actual en los conflictos consiste en la visibilización de las mujeres en las negociaciones de paz en las que no se explicita las violencias contra las mujeres, tampoco las mujeres que han sido activas en los grupos.

Para Valencia, “es necesaria la construcción de la paz con el desarrollo que elimina la desigualdad, porque la paz no es sólo la eliminación de armas, quedan el control de los grupos armados. Hay que mantener la legitimidad del Estado”.

La presència femenina en Twitter creix, mentre que el 2010 el 38,7% dels usuaris eren dones, en l'actualitat, aquesta xifra puja al 49,3%, segons l'estudi "Ús de Twitter a Espanya 2012", elaborat per la Associació Espanyola de l'Economia Digital (adigital), en el qual s'analitza quin és el perfil dels internautes que utilitzen aquesta xarxa social, quin tipus de continguts publiquen i quina és la seva relació amb les empreses i altres usuaris.

Amb més de 465 milions de comptes a nivell global, Twitter ha experimentat un creixement vertiginós i en l'actualitat segueix desenvolupant-se amb un milió de nous registres cada dia. Espanya, que es troba entre els 10 països del món amb major nombre d'usuaris, també destaca entre els tres més actius en volum de tweets.

A partir de les dades extretes de l'informe presentat per adigital, el 76,9% dels usuaris de la xarxa de microblogging té entre 25 i 44 anys, encara que el segment més actiu se situa entre els 35 i 44 anys (42,4% ). Una xifra que ha evolucionat pel que fa als resultats registrats per aquest mateix estudi fa dos anys, que establia que eren els internautes d'entre 25 i 34 anys els més dinàmics en aquest sentit. A més, el 80% dels enquestats tenen estudis superiors (el 52% compta amb un postgrau o màster), el 64% és treballador per compte aliè, el 26,6% és freelance o treballador per compte propi i el 6% es troba en situació d'atur.

D'altra banda, igual que en l'anàlisi de 2010, entre els enquestats que afirmen utilitzar Twitter, hi ha una gran majoria que resideix a Madrid i Catalunya (un 49,4% i un 24,6%, respectivament), mentre que Andalusia (5,6%) i el País Valencià (4,8%) els segueixen a distància.

El 70% dels entrevistats es connecta a Twitter des del seu smartphone

Pel que fa al medi a través del qual s'accedeix a Twitter, l'estudi realitzat per adigital posa de manifest que s'ha disparat l'ús de dispositius mòbils. Així l'ús dels smartphones passa d'un 37,9% el 2010 a un 70% el 2012, al igual que succeeix amb les tablets, que creixen des un 4,46% a un 29,3%.

El document també recull que en el 71,8% dels casos l'accés a aquesta xarxa es produeix diverses vegades al dia, i que prop del 57% publica com a mínim un tweet diari. El temps de permanència mitjana oscil · la entre els 10 i els 30 minuts en total (37,3%), mentre que un 36,6% declara que és menor a 10 minuts. Tot això suposa un lleuger augment amb relació a l'any anterior, en què el 40% dedicava menys de 10 minuts i el 25,8% entre 10 i 30 minuts.

En aquest sentit, tot i que el 20% dels enquestats asseguren que es troben permanentment connectats a Twitter, són les hores nocturnes les que registren una major activitat, segons declara el 34,7%, mentre que el matí queda relegada com la segona franja horària amb un 31,3% dels accessos.

Així mateix, el 47,3% dels professionals analitzats reconeix que utilitza alguna eina web per gestionar i mesurar el seu compte de Twitter. Un percentatge que s'ha vist duplicat en relació a l'estudi anterior, en el qual només el 25,2% aprofitava aquest tipus d'aplicacions.

Notícies, estudis i gràfics d'interès professional, els tweets més publicats

Pel que fa als continguts publicats, els participants en l'estudi es decanten majoritàriament cap a un ús professional (61%), més que personal (19%), tot i que un 21,5% afirma que combina tweets d'ambdues facetes de manera indistinta. D'aquesta manera, el 95,8% dels usuaris Twitteja notícies, estudis i gràfics d'interès professional, així com enllaços interessants (94,6%). El 93,4% fa retweets dels seus contactes i el 81,6% comenta o respon tweets. L'estudi també reflecteix que el 63,4% dels enquestats reconeix que utilitza Twitter com a canal per recomanar productes o serveis, i que un 61,9% afirma que també ho fa per compartir queixes.

Els usuaris volen trobar a les empreses a Twitter

El 90% dels usuaris participants en l'informe declara que segueix a alguna empresa, el que reflecteix un descens respecte a 2010, quan el percentatge ascendia al 94,9%. D'altra banda, un 68% manifesta que li agrada trobar a la xarxa a les empreses en què confia, mentre que només un 5,6% rebutja aquesta idea (dades que contrasten amb l'estudi anterior en què els percentatges eren 73, 5% i 2,8% respectivament).

El percentatge d'enquestats que es mostra disposat a rebre almenys un tweet diari de les empreses que confia i que puguin comportar un benefici puja a un 86,3%. No obstant això, un 9,9% al · lega que no desitja que li arribin aquest tipus de missatges, el que suposa un increment significatiu respecte a l'any 2010, moment en què es posicionava d'aquesta manera un 5,3%.

Present i futur de Twitter

Segons l'opinió dels usuaris que han respost a l'enquesta, en el futur Twitter adquirirà més rellevància com com a canal de comunicació (62,3%) i d'informació (59,4%). No obstant això, tot just un 14,3% considera que aquesta xarxa deixarà de ser un vehicle de referència de lliure expressió, per esdevenir un canal més i un 3,2% li augura un futur incert.

Article d'adigital

Una nueva maternidad. Reflexiones de mujeres en la red és un llibre fet des de la xarxa i amb la xarxa. És el resultat de l'aportació de quinze blogueres mares que han escrit les seves sensacions sobre la maternitat i posteriorment recopilades per Raquel Tasa.

La idea inicial del llibre era el d'oferir diverses sensacions sobre la maternitat i tenir clar que hi ha tantes maneres de viure la maternitat com de ser dones, “entenem el feminisme com una manera de ser dones i viure la maternitat al màxim, de vegades en contra del dictat de la societat. Una societat de forta arrel patriarcal. Per això també pensem que és important empoderar a la dona i ser conscients de la força que dóna la maternitat. Després de ser mare es veuen les coses des d'una altra perspectiva”, reflexiona Tasa.

El llibre tracta una mica de tot, des de la maternitat, l'alletament natural, els biberons.

Un dels temes més interessants és el del puerperio, la manca de desig sexual i que pot durar fins dos anys, encara que el cos estigui preparat físicament, “la teva natura no et demana sexe. I aquest és un tema que no es tracta molt, es parla de la quarantena, el sexe encara és un tabú.”

Raquel Tasa avança de que no es tracta de tornar a la caverna, com se les ha acusat de vegades, es tracta de que voler estar amb els fills és tan natural com no voler.

Front a l'aïllament, la xarxa, la mateixa que es troba a l'essència del llibre, ‘la tribu' “ cal recuperar el sentiment de tribu, de sentir-nos recolzades entre totes, perquè criar un fill és esgotador, i en aquest sentit les famílies més extenses d'abans es van substituint pels cercles de dones”, afirma l'autora.

El que uneix és que estem totes dintre de la maternitat amb apego, és a dir, parts naturals alletament, la pell amb pell. Tractar als nadons com a persones que saben i tenen necessitats. Els nadons reclamen estar amb la mare. Dintre de les autores, però hi ha de tot, hi ha dones més esotèriques.

La segona edició del llibre es va presentar a l'espai lletra petita dins l'activitat Compartint en família! A càrrec de la doula Aïda G. Quer, cada quart dimarts de mes a les 11h

Veure en línia : Femitic