Ha mort miriam makeba: MAMA AFRICA

Imatge gran de la noticia

Un atac de cor s'endugué dilluns a la matinada la llegendària cantant sud-africana, Miriam Makeba. Tenia setanta-sis anys i es va morir a prop de la ciutat de Nàpols, quan participava en un concert de solidaritat amb Roberto Saviano, autor del llibre 'Gomorra' i amenaçat per la camorra. Acabava de cantar el seu tema més conegut, 'Pata Pata' i, com ha manifestat Nelson Mandela, s'ha mort 'dalt d'un escenari i en suport d'una bona causa'.

Nascuda el 1932 a Johannesburg, Makeba va començar a destacar-se musicalment el 1959, amb una ronda de concerts internacional. Quan va voler tornar a Sud-àfrica, el règim segregacionista va retirar-li el passaport, de manera que va començar un llarg exili de tres dècades als EUA, Guinea i Bèlgica. Als EUA, Mama Àfrica va guanyar-se la reputació d'activista antiapartheid (va testificar a l'ONU contra el govern racista sud-africà) i va rebre el reconeixement musical (amb un premi Grammy, el 1965). Però també hi va experimentar el buit, quan el 1968 es va casar amb el dirigent dels Black Panthers, Stokely Carmichael, i li van cancel·lar concerts i contractes discogràfics. Amb l'alliberament de Nelson Mandela, el 1990, va tornar, finalment, al seu país. Amb Makeba s'apaga una de les grans veus de la música contra l'apartheid, al costat del trompetista de jazz Hugh Masekela (el seu primer marit), el 'zulu blanc' Johnny Clegg i el grup Ladysmith Black Mambazo.

Recordant Makeba a internet

Els missatges de condol per la mort de Mama Àfrica són abundants a la xarxa. A més dels de Nelson Mandela i de Roberto Saviano ('La veu de Miriam Makeba representava la llibertat per als sud-africans de l'apartheid'), els internautes poden deixar el seu missatge a la web oficial de la cantant, al portal sud-africà IOL o a BBC News.

Però internet també és un bon espai per a recordar Miriam Makeba. A servidors de vídeo com YouTube hi ha des de temes seus com The Click Song, Amampondo i Pata Pata, fins a fragments del seu discurs a l'ONU, el 1963, un documental en què parla dels seus records sobre l'apartheid i l'exili (primera part, segona i tercera), i algunes actuacions que va fer amb Hugh Masekela (com aquest Soweto Blues) o Paul Simon.

 

font: vilaweb