La despatriarcalització del sistema tecnològic és imprescindible per garantir la llibertat

Notícies

Núria Vergés
Núria Vergés
07.07.2020 - 16:03
Àmbits de Treball: 

Article original de Saioa Beleztena en Euskera publicat a Argia:

https://www.argia.eus/argia-astekaria/2693/nuria-verges-ziberfeminismoa-...

Doctora en Societat de la Informació i fundadora del col·lectiu Donestech, Núria Vergés (Igualada, Països Catalans, 1976). Va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va realitzar un Màster en Societat i Polítiques Públiques a les universitats UPF Pompeu Fabra i John Hopkins. La seva trajectòria professional s'ha centrat en l'estudi de la relació entre dones i noves tecnologies.

Quan i com va néixer Donestech?

La idea que ens va sorgir un any abans de la seva constitució en 2006. Si no m'equivoco, vaig tenir una espècie de somni, i en germinar vaig cridar a Alex i a Eva, que en aquella època no es coneixien i vam quedar al barri Raval de Barcelona per parlar. Va haver-hi feeling entre els tres i comencem plantejant una recerca a nivell català. Per llavors, les tres ens submergíem d'una o una altra manera en diferents activismes de la tecnologia i compartíem la necessitat de treballar entorn del gènere i els feminismes. Teníem clar que moltes dones estàvem fent coses interessants i d'alguna manera ens feien invisibles.

Quins són els vostres principals reptes?

Tenim molts reptes que no es poden satisfer en una sola vida, per això treballem sovint en xarxa. Sobretot respecte les tecnologies treballem perquè dones i persones LGTBIQ* tinguin una major i millor presència a través d'impactes alliberadors de gènere. Perquè els avantatges dels desenvolupaments tecnosocials no siguin pels de sempre, sinó per a totes. Ara treballem, sobretot, per unes relacions digitals lliures i segures.

Ha realitzat estudis sobre gènere i tecnologia. Quin lloc tenim avui les dones al món digital?

Sóc optimista, crec que el lloc de les dones és creixent i fructífer, però encara vivim una situació minoritzada en espais importants.

En aquest sentit, el repte és créixer i aconseguir millors condicions al món digital. Per a això és imprescindible tenir en compte el gènere.

La dona és lliure en internet?

Per desgràcia, encara no. Però tampoc fora d'Internet som lliures per ser dones. Per exemple, la violència masclista a la xarxa limita la nostra llibertat a les xarxes socials i fins i tot en moltes ocasions en som expulsades, directa o indirectament.

Esmenta les violències masclistes. Com està el panorama?

Ha millorat poc encara. Amb prou feines disposem de dades ni de mesures eficaces per fer front a la violència a la xarxa. Sorprenentment, la responsabilitat d'eliminar la violència masclista s'atribueix a dones i feministes. Però la responsabilitat de l'atac és de l'agressor. Els governs i les plataformes amb poder miren cap a un altre costat i amb la seva inactivitat normalitzen la violència masclista a la xarxa. És greu que en l'era del big data tinguem tan poca informació sobre com diagnosticar les violències masclistes i defensar-nos. És cert que els feminismes han contribuït a fer-hi front, però encara queda molt camí per recórrer.

Fins a quin punt històricament Internet ha estat l'àmbit masculí?

Malgrat haver-hi referents pionerescom Ada Lovelace, en l'actualitat la participació de les dones en la recerca i treball en tecnologies de la comunicació i la informació és petita, no així a les xarxes socials. Perquè és un món de privilegi, de prestigi i de poder, i de força capitalista, colonial i patriarcal. Diria que històricament  l'accés a la tecnologia ha tingut barreres formals i avui són més informals, ara més a través de la socialització estereotipada del gènere, que relaciona la tecnologia amb els homes.

Empreses gegantes com Google tenen cada vegada més informació sobre els usuaris. Com podem ser lliures en un marc amb tanta informació del nostre entorn?

És clar que tenir informació li dona poder  sobre nosaltres. Per això hem de repensar el poder, hauria de ser alliberador en lloc d'opressor. I, sens dubte, és imprescindible despatriarcalitzar el sistema tecnològic per garantir la llibertat. Hem de començar a tenir autonomia i sobirania sobre les nostres dades i vides a través de la responsabilitat col·lectiva.

És possible crear en aquest sistema un món digital alliberador per a les dones?

Encara que la realitat ha estat històricament favorable a una minoria ja privilegiada, el nostre horitzó ha de satisfer a la majoria. I mentre el món digital no sigui segur, la cura mútua és fonamental.

Però, quin és la clau de la cura?

De vegades és convenient descansar o portar màscares o més proteccions, per exemple. A més, l'important és navegar de forma segura i a través de servidors segurs. Però, clar, només amb això aconseguirem un món digital segur i lliure. És important, mentrestant, mirar l'horitzó i començar a construir aquest món digital que volem. Per a això serà fonamental seguir feminitzant Internet i omplint-la de continguts feministes, i posar l'èmfasi en la redistribució, la justícia i la llibertat, somiant i creant imaginaris ciberfeministes.

Feminització de la xarxa

“Sempre m'han interessat el feminisme i la reivindicació dels drets de les dones. Per la Cimera del Banc Mundial a Barcelona en 2001, quan els projectes tecno-activistes potents van esclatar a Barcelona, els mitjans de comunicació i les acadèmies excloïen a les dones: deien que no hi érem o que no ens interessava. Per això vam crear Donestech: per investigar, experimentar i aprendre juntes sobre les tecnologies de la comunicació i la informació i el gènere”.